February 20, 2017

Els millors documentals de la NBA

Gràcies a la secció de documentals de Movistar + he pogut descobrir una sèrie de joies de la història del bàsquet americà, algunes d'elles, produïdes per la notable franquícia "30 for 30" de l'ESPN. Aquí us deixo una llista de les històries que més m'han agradat, deixant per al final, les dues més destacades:


Kevin Durant: Offseason 2014

Aquest documental explica l'estiu de 2014 de Kevin Durant, després de ser eliminat un cop més als Play-Offs amb els Oklahoma Thunder, tot i ser un dels equips favorits. Davant d'aquesta nova frustració, en Durant decideix llogar-se una mansió a Beverly Hills, amb pista de bàsquet inclosa, i convidar a tots els seus amics de la infància, per poder practicar durant les vacances amb els que si sent més còmode. Una gran història personal que apropa al Durant més humà.
 
 
 
When the Garden was Eden
 
L'actor i director Michael Rappaport parla de l'equip de la seva passió, els New York Knicks, durant l'època daurada dels anys 70. Aquest documental compta amb la presència i testimonis de jugadors d'aquella dècada com Phil Jackson, Bill Bradley o Will Frazier.
 
El més interessant d'aquest documental és veure l'evolució del bàsquet en una societat on, a principis dels anys 70, estava vist com un esport minoritari i de gent de "baixa classe".
 
De fet, els Knicks no jugaven ni a Manhattan, fins que van començar a arribar les victòries i els títols, i aleshores van acabar jugant al mític Madison Square Garden.
 
 
 
IVERSON
 
Aquesta producció de Netflix, narra la història del més que polèmic jugador dels Philadelphia 76ers, Allen Iverson. Des de la seva època de jugador d'institut i jove promesa, fins a les etapes més fosques de la seva carrera, amb la seva detenció i posterior empresonament.
 
Aquesta història és sobretot la de superació d'un jugador que ho tenia tot en contra per triomfar, caràcter, males influències, etc, però que tot i això va acabar sent 11 vegades All-Star de l'NBA i una icona per tota una generació.



The '84 draft
 
El draft de l'any 1984 és considerat el millor draft de la història de la NBA. En una mateixa promoció van sortir jugadors com Hakeem Olajuwon, Michael Jordan, Charles Barkley, Sam Perkins i John Stockton, entre d'altres.
 
També és força conegut com "l'error més gran comès mai a la NBA", quan els Portland TrailBlazers, que tenien la segona elecció (la primera va ser Houston amb Olajuwon), va escollir a Sam Bowie per davant de Michael Jordan. Les raons de Portland van ser excusar-se amb què ja tenien a un crack fent d'aler, en Clyde Drexler.
 
 
 
 
Però de totes les anècdotes que explica el documental, i en són moltes, em quedo amb aquestes dues: l'elecció en última ronda de Carl Lewis (sí, l'atleta), per part dels Bulls de Chicago. I l'entrenament previ a l'elecció de l'equip americà pels Jocs Olímpics de Los Angeles. On Barkley decideix no fer cas de l'entrenador, que demanava joc d'equip i col·laboració, tirant pel dret i jugant-s'ho tot, perquè a la grada estava ple de caçatalents de la lliga americana. No va anar als Jocs, però va acabar sent 5ena elecció del Draft.
 
 
 
Bad Boys
 
Bill Lambeer, Dennis Rodman, Isiah Thomas, Joe Dumars... els mítics Bad Boys dels Detroit Pistons de l'època dels 80 i principis dels 90. Una meravella de documental que narra els grans duels entre els Pistons i els Celtics de Larry Bird, i el duel més gran de tots, Isiah Thomas contra Michael Jordan, Pistons contra Bulls, els "nois dolents" de Detroit contra els "nois guapos" de Chicago.
 
El documental és un homenatge a un equip tant odiat com admirat, amb la majoria dels seus jugadors prenent part com a testimoni i replè d'històries i anècdotes de l'època, des de les baralles de Lambeer amb Bird, fins a la marginació que "suposadament" Thomas va rebre al Dream Team per part de Jordan i Daly.
 
 
 
I hate Christian Laettner
 
Sens dubte el millor documental que he vist fins ara. Christian Laettner és considerat un dels millors jugadors de la lliga universitària NCAA dels Estats Units, i també, un dels membres del mític Dream Team que va jugar a Barcelona'92.
 
Laettner jugava per la universitat de Duke, a North Carolina. Una de les universitats més odiades a tot el país per la seva condició d'escola "privada". El seu equip de bàsquet acostuma a arribar lluny i a donar guerra cada any a la lliga, però sens dubte, una de les èpoques més glorioses d'aquesta universitat, va ser la que va liderar en Christian Laettner, tant a dins com a fora de la pista.
 
Aquesta història, narrada en primera persona pel protagonista, és una delícia pels fanàtics d'aquest esport.
 

December 29, 2015

Winter is not coming...

S'acaba l'any i sembla que l'hivern no arribarà mai. Ara que són temps de festes, de família, de dinars de 3 hores, de sopars i de més sopars... és un bon moment per recuperar aquest gran gag que va fer en Jon Snow al programa de Seth Meyers.
  
               

August 19, 2015

La gran profecía de Regreso al Futuro II

De las muchas profecías que salen en la segunda parte de Regreso al Futuro, muchos fans y seguidores de la película se han fijado durante muchos años en dos: el patinete volador, y las Nike auto-ajustables, esperando que algún día se convertiesen en realidad.
 
 
 
Se da el caso pero, que tanto Nike, como Lexus, han potenciado últimamente todo tipo de rumores con noticias sobre la posible salida de estos dos productos, coincidiendo con la fecha en que Marty McFly visita el futuro. Ya que resulta que esta visita tendrá lugar este año 2015, y concretamente el 21 de Octubre de 2015.

 
 

Pero hay una profecía que ha pasado más desapercibida, y que en el caso de cumplirse, sería más que histórica. Es el momento en que Marty McFly decide comprarse el Almanac con todos los resultados deportivos de las últimas décadas después de ver un anuncio en donde se celebra que los Chicago Cubs han ganado finalmente las World Series, es decir, el campeonato americano de béisbol. Tal como comentaba en otro post, los Cubs son uno de los peores equipos de la historia y no ganan un título desde 1908. Así que, es normal que los guionistas de la película decidiesen escoger a este equipo por lo inverosímil que pudiese llegar a ser su victoria.
 


Pero resulta que precisamente este año los Cubs tienen un buen equipo, y actualmente estarían clasificados para disputar los play-offs del campeonato, años y años después de haberlos jugado por última vez. Si siguen con este ritmo de victorias, entrarían con la Wild Card y jugarían el pase a semifinales de conferencia a un único partido. Todo es posible en eliminatorias como estas.
A medida que vayan pasando las semanas, y se vaya acercándose el final de la temporada regular, esta mera anécdota podría convertirse en una de las grandes historias en Estados Unidos.
Algunos comercios y empresas locales de Chicago ya se estan haciendo eco de esta posibilidad, y el mismo Museo del Coche de Chicago, el cuál dispone de una réplica del Delorean, sorterará un modelo igual entre todos los que hayan ido al Museo, en el caso que se cumpla la profecia, y los Cubs ganen las World Series.
 


 

Esperemos que los Cubs lleguen a la Final de las World Series, y podamos ver a Michael J. Fox haciendo el saque de honor antes del partido.

February 24, 2015

Whatsapp killed the Twitter Star

Fa temps que he patit un desencís amb Twitter, de fet, vaig esborrar-me el meu compte i he tornat a començar de nou, seguint als pocs usuaris/amics que seguia abans i d’aquells que he descobert darrerament.

No sé si hi ha més d’una raó, però el que tinc clar és que Whattsapp ha fet molt mal a aquesta xarxa. M’explico. Abans Twitter era un espai de compartir vivències, noticies, fotografies, etc.. però sobretot, un lloc on hi destacava la interactivitat. Potser fins i tot massa. El més normal era compartir un article interessant i rebre vàries respostes (no tant sols a nivell de Retweet), que encetaven un agradable debat entre diversos usuaris. L’aparició de Whatsapp i sobretot dels seus grups ha traslladat bona part d’aquesta conversa a aquesta eina de missatgeria.

De fet, és el més normal, al final disposem d’un espai de conversa més ampli i més usable on compartir una notícia, fotografia o vídeo és molt més àgil. A més, amb el temps, molts dels usuaris que s’han conegut a través de Twitter i que han aconseguit “desvirtualitzar-se” i passar a la categoria d’amics ja es poden trobar per Whatsapp en el moment que comparteixen el seu telèfon.
Que ens trobem ara a Twitter? Una xarxa més unidireccional que mai, on les converses entre usuaris han caigut al mínim, fins al punt que fins i tot s’ha deixat de compartir contingut veient com al final no fa més que caure en la màxima ignorància dels seguidors.

Qui es pot aprofitar d’aquest buit? Les empreses. Mentre Whatsapp intenta veure com incorpora a les empreses dins del seu model de negoci, sigui a través de la publicitat o del contacte directe empresa-usuari a través del xat (possiblement és el format més intrusiu que hem viscut fins ara i que només estan utilitzant majoritàriament petits comerços locals), les marques, com deia, poden ocupar aquesta necessitat que es troben molts usuaris a nivell d’interacció per sentir-se acompanyats en una xarxa on cada vegada, i segons dades publicades recentment, el nivell de participació de l’usuari està caient progressivament.